22 de novembre 2008

HURÓN ENCONTRADO EN BELLVITGE

El sabado 21 de noviembre se encontró en una calle de Bellvitge (Hospitalet de Llobregat) un huron de aproximadamente 7 meses.

Es un macho de color sable, no lleva puesto el microchip y parece no estar castrado.
Sufre una lesión por la que le estamos medicando pero desconocemos todavía el alcance de esta.

Aunque no puede andar correctamente ya que arrastra la parte posterior del cuerpo, tiene sensibilidad en las patitas traseras, ya que responde a la presión moviendolas.

Mañana veremos si ha respondido a la medicación.
Si alguien conoce a sus propietario poneros en contacto con Soshurones : info@soshurones.org
o dejar un comentario con el correo electrónico en este post.

8 de diciembre: Este hurón es una maravilla.
Es buenisimo, muy cariñoso, se toma las medicinas de maravilla, se deja poner ropitas, para que no pase frio, y pañales para que no ensucie.

Sigue sin andar, pero le estamos haciendo masajes y baños de agua caliente, ejercicios de natación y movimientos en sus patitas.
Entre esto y la medicación confiamos que recupere la movilidad pronto, aunque las mejoras hasta día de hoy se han dado con cuentagotas.
Seguiré informandos.

18 d’octubre 2008

BONES NOTICIES DE LA XULA

La Xula está GENIAL. Bueno, genial es un decir. Se le extirpó el bultito de la cola, que
resultó ser un cáncer localizado en una glándula sebácea.
Los bultitos de la pancha no tienen relación con el bulto de la cola.
A consecuencia de la operación, la cola perdió el riego sanguíneo y se le necrosó la colita, así que el
sábado pasado se la amputaron. Ahora tenemos a una Xula con media colita.
Está más gordita y juega y corretea muchísimo.
Nuria se ha llevado algún que otro mordisco, pero la sigue cogiendo y le acaricia la cabecita cuando está
tranquilita y Xula suspira de gustito.
Nuria dice que la relación va cada vez mejor y que cree que la Xula es feliz y está tranquila y contenta.
De momento no le vamos a hacer nada más. Cuando esté más recuperada de todo,
le miraremos cómo van esos bultitos de la pancholina.

22 de setembre 2008

Fem recompte

Ja son 4 les furetes recuperades per Soshurones que han estat acollides a casa!!!
Fem un breu homenatge a tots ells, que a hores d'ara es troben vivint feliçment amb la seva familia!

EL GOLFO: aquest masclet va ser el pioner en les acollides a casa.
Els seus propietaris el van portar a l'associació en un estat d'higiene lamentable, perdua de pèl i una miqueta prim, deien que mossegava, però no era cert, va resultar ser una fura amb un caracter estupendu.

D'espres d'estarse unes setmanes a casa, es va recuperar totalment de la perdua de pèl, va guanyar una mica de pes i va socialitzar-se rapida i estupendament.


La seva relació amb les persones, amb altres fures i d'altres animals era molt bona.
Va ser adoptat per la Mar i l'Eugeni una encantadora parella de figueres que el cuiden molt i estan molt contents amb ell.

L'IGOR: l'Igor ha estat una de les furetes que mes ens ha marcat a hores d'ara. Sobretot al ginjol.
L'igor va arribar, com el podeu veure a la foto, prim, pelat i amb un aspecte fisic lamentable,
encara que amb totes les ganes de jugar i viure del mon, aixó ens va impresionar a tots.
Va arribar a casa, just després de que es trenqués la gavia de les acollides i per aquest motiu va haver de passar a viure directament amb el ginjol.
Aixo va resultar una mica incomode, sobretot per ell, ja que va haver d'aguantar durant dies els jocs del pesat del Ginjol.
Per sort es van adaptar molt bé l'un a l'altre i van ser uns companys de pis estupendus.
L'Igor es va recuperar molt rapidament, va guanyar pes i li va creixer el pel, pero segueix sent una fureta petitona i escanyolideta!


L'Igor va ser adoptat un mes mes tarde per una noia que va haverlo de tornar una setmana més tard, per que la seva gossa no el tolerava i tenia por de que li fes mal o el matés.
I d'aquesta manera l'Igor va tornar a casa, aquesta vegada en una gavia més gran ja que l'Alicia ens va regalar la gran gavia i totes les joguines que havia comprat per a ell. i així l'Igor i el Ginjol van passar de viure en un petit loft a viure en un gran duplex ammoblat amb tot tipus de joguines fins a l'últim detall i aixi van passar una temporada més entre jocs trapelleries a la seva casa nova.
Per últim el dia de la fura de Collbató, l'Igor va ser adoptat de nou per una familia de barcelona, que a primera vista semblaven maqussims i que van venir expressament a adoptar una fura a Collbató. Es van decidir per la Furi i l'Igor, pero un mes més tard els van tornar a tots dos a l'asociació argumentant que feien caca, mosegaven i feien pudor!!
En fi, que el pobre Igor no ha parat encara d'anar amunt i avall, esperem que trobi aviat una familia com ell es mereix que li dongui tot el carinyu que es mereix i sapiguen apreciar lo molt que val el seu amor!!!

L'HECTOR: Aquesta ha estat de totes les fures, la més maca i la que va arribar a l'asociació en millors condicions. Tenia un pèl blanc i gris precios i llarg! Va estar a casa poc més d'una setmana ja que deseguida li van trobar una familia d'adopció. No tinc massa dades sobre ell, el que sé es que va ser adoptat per una noia encantadora i pel que m'han dit es molt feliç amb la seva nova familia, el cuiden molt be i se'l estimen molt.

LA XULA: La Xula es una femella molt petitona de tamany que va arribar a l'asociació el diumenge 21 de setembre en un estat molt lamentable: Greu perdua de pèl, poc pes, encara que no exagerat per la seva petita mida, un tumor a la cua i un gangli intern imflamat.

El mateix dia va venir cap a casa on passara un periode de recuperació per a prepararla per a les proves mediques que li ha de fer el veterinari.
Té un caracter agresiu degut, creiem, que a la depresió que pateix deguda a la manca d'atenció, o potser a causa d'algun dolor. Això esta encara per determinar. I en procés de solucionar.

Os aniré informant de tots els avenços que vagi fent la Xula en els pròxims dies

Hola Xula!!!

Mireu! aquesta pobreta es la Xula! és una fura rebuda a Soshurones, pel que sabem, els seus propietaris la van portar al centre per que havien tingut un bebe, i no se'n podien fer carrec, aixi que ara s'estarà uns dies a casa ja que es troba en procés de recuperació.
Té una forta perduda de pèl, encara no sabem si es deguda a l'angoixa que pot haver patit o a alguna causa mes greu, que li estem tractant per tal de posar-la ben guapa.
Té un bultet a la cua que li tractaran un cop li hagin fet les proves pertinents a la clinica veterinaria.
I un fort caràcter que encara no sabem a que és degut.
Tenim tres hipotesis: por, depresió o dolor. La nena es nega a creure que la Xula és agresiva per que si.
Us aniré informant de l'estat de la Xula.

23 d’agost 2008

Gran exit de la I "Fira de la fura de Collbató"

La primera edició de la Fira de la fura de Collbató va esdevenir tot un exit d'assistència,
tant a nivell de fures i participants, com a nivell de públic asistent.
Més de mig centenar de fures van acudir a la festa acompanyades dels seus propietaris,
que van participar en les activitats que soshurones i la vila de Collbató havien preparat per a ells.

La gimcama i el concurs de bellesa varen ser les activitats més esperades de la fira.
Amb el caracter que les caracteritza, totes les fures van anar realitzant sucesivament el recorregut de la gimcama, tot s'ha de dir, algunes més que d'altres, amb l'ajuda dels seus amos.

Aviat tindrem les fotos de la fira, si algú vol tenir-les amb bona qualitat,
que deixi aqui un missatge i li enviarem tot seguit.

11 d’agost 2008

21 de juliol 2008

Trobada de fures i fira exposició SoShurones a Collbató

Doncs si! El pròxim diumenge 17 d'agost, celebrarem al Casinet (davant la plaça de l'Era) de Collbató,
la I trobada de fures i fira d'exposició Soshuores de Collbató.
Consistirà en una trobada de fures organitzada conjuntament per SoShurones
i l'oficina de turisme de Collbató, amb la ilusió de donar a coneixer a tothom les fures,
els seus cuidados...
Amb mostres, tallers, jocs, activitats, exposició, mercadillo solidari, concursos...
Hi haurà obsequis per a tots els participants que hi acudeixin amb les seves fures, i premis per als concursants, i per tots els que participin a les activitats i tallers!!!
Per a més informació podeu trucar o enviar un mail a l'oficina de turisme de collbató:
telefon:93.777.90.76
mail: turisme@collbato.cat

10 de juliol 2008

Companys de pis

Ara que ha arribat la calor, i les mosques nosaltres som els que més ho patim!
Avui, com cada dia la nena ens estaba netejant les gabies mentre nosaltres jugavem a destruir la humanitat dins el menjador de la casa i s'ha sentit un gran terrabastall...
resumint, que la nena i sense voler (com diuen les persones) ha trinxat la gavieta del Igor!
I ara que? doncs ja em teniu a mi compartint el meu "loft" amb la Figueta.
No està malament això de tenir company de pis, pots mosegar a tothora, sense horaris ni limits!!!

01 de juliol 2008

Noticies sobre en Golfo

Avui hem rebut noticies del Golfo.
La Mar i l'Isidre, la seva nova familia ens han escrit un e-mail, i això es el que ens expliquen:
El Golfo està molt bé. Si la nostra balança no ens enganya ja pesa 1'5kg. S'està posat maquíssim.
Els primers dies era un sant, però ara ja està agafant més confiança i té les seves pròpies exigències.
No obstant és una bona fura. Cada tarda anem a passejar pel bosc i li encanta.
Encara no tenim una bona foto.Et prometem aconseguir-la aviat.
Uns petons:
Mar, Gregori i Golfo.

28 de juny 2008

Una nova acollida

Avui ens han trucat de soshurones per demanarnos que fessim una nova acollida, es tracta d'un mascle d'uns 10 mesos que es diu Igor, pero nosaltres, per motius evidents, hem decidit anomenar-lo "Figueta".

Després de la bona experiencia amb el Golfo, no ho hem dubtat i aquesta tarda hem anat cap a Barcelona a recollir el nou inquilí temporal.

La Rosi ja ens havia avisat de que es tractaba d'una fureta greument desnutrida i amb perdua severa de pel, però el que ens hem trobat ha estat pitjor del que ens imaginavem.
De tota manera el veterinari ens ha asegurat que es troba en "bon estat" i que es recuperarà.
Només necessita menjar i carinyu per convertir-se en una fura feta i dreta!!!
I de moment, aquí es troba, a la espera de que es recuperi aviat, i estigui llest per ser adoptat!

Si algú s'interessa per ell... podeu deixar un missatge amb el vostre correu o contactar directament amb Soshurones a la seva pagina web.

24 de juny 2008

Adeu Golfo

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

(Ginjol Llach)

El Golfo te una nova familia

Avui, tansols una setmana després de la seva arribada, el Golfo se n'ha anat.
Això és una bona noticia, pero no per mi (Ginjol) ja que m'he quedat solet.
Us ho explicaré tot:
una parella molt simpàtica de Figueres volien adoptar una fura, es van possar en contacte
amb soshurones i es van interessar per el Golfo.
Doncs avui havien vingut a coneixe'l i així ha estat, els ha agradat molt, però després de coneixe'm
a mi, han decidit que se'l quedaven! No se per que haurà estat això...
La cosa és que a la nena li ha semblat bona idea i jo m'he tornat a quedar sol com un mussol.
Bé, no sol del tot, per que els tinc a ells, a la lluna i a les closques, però jo al Golfo li havia agafat com una mena de "cariñu" que no podia parar de mossegar-lo en tot el dia.
Ara em tornen a posar el meu osset, he hagut de recuperar els ratolins de sota el sofà i tornar a trencar tot el que puc per que algú em persegueixi per la casa.
Adeu Golfo, tots et trobarem molt a faltar i esperem que siguis molt feliç a la teva nova llar!

18 de juny 2008

Aquest és el meu blog i aqui qui mossega sòc jo!!!

Doncs si, i ara arribo i em trobo un altre furet a casa, es més gran que jo, i mes vell (je je je)
És molt tranquil, i jo com soc un nervi no paro de mossegar-lo, pero ell és tant bo que no s'hi torna, i es limita a queixar-se de les meves mossegades de tant en tant.

I es per això que de moment dormim en casetes diferents.
A mi m'agradaria tenir-lo amb mi, pero la nena diu que no pot ser, de moment, per que ell està fluixet i jo soc massa pesat!
Vah!! i que sabrà ella!!!

Es veu que aquest matí m'he portat malament, no se per que... i he acabat tancat en una habitació i el Golfo a la sala amb la nena!

Lo que passa es que el Golfo es un pilota i no para de fer besitos. Jo no, jo soc un "tio duro" i aquestes cursilades no les penso fer, encara que m'hagi de passar tot el matí solet a la habitació!
Així que aquest es el meu blog i aqui mossego jo!!

Una acollida temporal

Aquest es el Golfo.

Es un mascle de dos anys, maquissim, simpatic i tranquil, encara es una mica desconfiat amb les persones però li passarà.

Aquesta fura te una historia molt trista: els seus amos el van deixar a SOS HURONES per que s'havian comprat una altre fura i a ell ja no el volien!

Va arribar a SOS HURONES terriblement brut, amb perdua de pél, fortament desnutrit i amb una petita deformació als ditets, que suposem que sera per no haver-li tallat mai les ungletes.



El veterinari el va rentar, li va tallar les ungles, li va netejar les orelletes, el va vacunar, esterilitzar i li va posar el microchip... ara es un Golfo nou, només li manca guanyar una mica de pes, perdre aquesta por que te, i esperar que una bona familia s'ofereixi a adoptar-lo.
Nosaltres ens hem ofert per a fer-li de casa d'acollida, ciudarlo i mimar-lo mentre SOS HURONES li troba una nova familia.


A la pagina web de SOS HURONES trobareu mes fotos del Golfo, i daltres furetes en adopció, aixi com consells i informació sobre aquests animalons.

Si algú vol adoptar al gonzo, pot posar-se en contacte amb SOS HURONES on os donaran tota la informació necessaria.

16 de juny 2008

El Ginjol i la Lluna

Doncs aqui estic barallant-me una altre vegada amb la Lluna, com sempre, a que no sabeu qui va guanyar? Doncs si, jo!!!
Soc el mossegador de la casa i de moment ningú em pendrá aquesta possició!!




PD: Aquesta joguina, per mes que la mossego no para mai quieta,a més no m'hi cap al magatzem de joguines que hi tinc a sota el sofa, malgrat això es la que més m'agrada, però no me la deixen mossegar tant com al osset... i no se per que...

09 de juny 2008

GINJOL I L'OSSET DE PELUIG

Aqui em podeu veure aprenent a matar! Aquesta es una altra de les meves joguines, l'osset, m'el donen cada cop que em poso pesadet per que el mossegui a ell i els deixi tranquils... pero aixo es el que ells es pensen, per que jo m'ho prenc com una mena d'entrenament, practico amb l'osset i després passo a l'acció amb els de veritat!


EL GINJOL AMB LA BOLETA DE PAPER

Aqui estic jo, gugant amb la meva ultima joguina: la boleta de paper!!
la vaig trobar a dins una bossa de plastic plena de boletes, després d'estar jugant amb ella tot el que vaig voler me la vaig guardar al magatzem de joguines que tinc a sota del sofa.

GINJOL I EL RATOLÍ


Aqui em teniu un altre cop. El ginjol amb el seu ratolí.
Haig de dir que em van comprar el ratolí per tenir-me entretingut,
pero va durar ben poc, ja que en menys de mitja hora ja el tenia
ben pelat, sense ulls i amb nomes una orelleta...
... i l'Aniol volia portar-me el seu hamster! aquest noi no sap el que es diu!

30 de maig 2008

GINJOL ON THE BEACH

Avui he anat a la platja, bueno, de fet no ha estat del tot una desició meva... Resulta que la nena havia quedat amb una amiga seva per anar-hi, i han decidit que jo aniria amb elles.

En un moment m'he trobat ficat en una bossa de platja amb tot de coses, i quan he volgut treure el cap, ja erem dins el cotxe amb destinació desconeguda.

A la poca estona estavem en un paradis de sorra fina (la millor sorra per escarbar del mon i de la resta de l'univers) i el plat d'aigua més gran que mai havia vist mai.

Fins aqui tot bé, el problema ha sorgit quan la nena, i no se per quin motiu ha volgut ficar-se amb mi dins el got d'aigua gegant! l'aigua era freda i salada!!!

Avui he aprés moltes coses:
1ª La platja mola, hi ha tot de persones per a mossegar, a mi, per mossegar, m'agraden més les persones que tenen molta carn i en aquesta platja me'n he trobat molts. 2º He aprés que l'aigua del plat, (o mar com l'anomenen) no es pot beure per que dona molta set
i 3er que la propera vegada que hi anem no m'oblidaré de portar la meva propia bossa amb el meu ratolí per jugar mentre elles es banyen, el meu menjar, per que les patates fregides i els sanwichs vegetals no m'agraden gens i un banyador, per que era l'unic en tota la platja que no en duia i m'he sentit una mica diferent.

29 de maig 2008

VULL DEIXAR CLARA UNA COSA

Jo no soc un ratolí, ni tan sols soc un rosegador!!!

Ara os explicaré ben clarament que és el que jo soc:
Jo soc un Mustelid, els mustelids (mustelidae) són una familia de mamífers (familia mustelidae), la majoria d'ells carnívors, terrestres, acuátics o marins, que habiten tots els continents, que comprén més de cinquanta especies repartides en quatre subfamilies.
Jo pertanyo a la familia de les mustelinae, al genere mustela i dins d'aquest genere soc de l'especie mustela putorius.
Aqui podeu veure les fotos dels meus cosins germans mustelids